Reserveu la vostra habitació

Història de l’hotel


La familia Pujadas a Viana

Del llinatge dels Marquesos de Valdeolivo, originari d’Aragó, els Pujadas arriben a la ciutat de Viana a mitjans del segle XVII.

Aquí Rodrigo Pujadas, hereu del marquesat, es casa amb Úrsula Remírez de Ganuza el 6 de setembre de 1640, amb la qual cosa es barregen procedències de Calatayud, Tudela, Elizondo i Viana. Als pocs anys els Pujadas apareixen ininterrompudament com a diputats o representants de l’Ajuntament vianés davant la poderosa parròquia de Sant Pere, una de les excel·lents en l’extensa diòcesi de Calahorra. Al mateix temps, varis dels marquesos -Rodrigo, Juan Bautista, Fausto Eugenio- van portar la vara d’alcaldes d’aquesta ciutat, que s’intitulava Molt Noble i Molt Lleial i Cap del Principat de l’Antic Reyno de Navarra.

Des de finals del XVIII, els Pujadas van anar marxant de Viana, primer per trasllat del marquesat, segon pels nombrosos càrrecs -i conseqüents obligacions- que van anar atresorant al llarg dels anys: Cavallers de l’Ordre de Santiago, Caballerizos de la Reina, nomenaments a Hispanoamèrica i Filipines.

A través de hacedores o peons de confiança, la família ha mantingut a Viana tant la casa com la hisenda fins a gairebé entrat el segle XXI. L’actual marquès de Valdeolivo resideix a Saragossa.

separador

El Palau dels Pujadas a Viana

Es troba al final de l’antiga rua de Sant Pere, avui carrer Francisco Navarro Villoslada. Va pertànyer anteriorment als Ramírez de Ganuza així ho demostra l’escut d’aquest llinatge -vuit castells- que campeja en la façana principal. L’absència de barroquisme en el signe heràldic denota que l’edifici es remunta al segle XVI. Les façanes donen a tres fronts: a més de Navarro Villoslada, la plaça de Sant Pere i el carrer Tidón. La mansió mostra en la façana de la rua Major la distribució de materials habitual a la ciutat: carreu en planta baixa i maó en les superiors.

De les dues portes d’accessos, una conduïa cap a les habitacions dels marquesos i l’altra a la zona dedicada a l’agrícola: quadres, cellers de vi… Les dues belles balconades permetien gaudir de les festes que recorrien la rua Major.

El front més extens aboca a la parròquia de sant Pedro; de pedra de guarniment, manca de regularitat per les obertures que se li van anar obrint. Dotat de dues portes, tenia així mateix dues balconades i, en la part inferior, dues magnífiques reixes de ferro.

El palau, segons consta per diversos inventaris i testaments, va estar replet de pintures, tapissos, llibres, armes, escultures, relíquies, documents… que va anar reunint el marquesat.